22 març Microbiota intestinal i la prevenció de les al·lèrgies
Un percentatge molt important de la població és víctima de les al·lèrgies, ja siguin estacionals, persistents, respiratòries, cutànies o alimentàries. L’al·lèrgia que es pateix a la vida diària, especialment en nens i adolescents, és una autèntica plaga en els temps que vivim i conseqüència de la vida que portem. Hi ha també un component hereditari important.
L’al·lèrgia és una reacció excessiva del sistema immunitari davant d’un o més al·lèrgens. Es tradueix en símptomes diversos: nas tapat, llagrimeig, picors, malestar… Identificar aquests signes al·lèrgics el més aviat possible i adaptar la vida quotidiana – sobretot prenent diferents mesures higiènicodietètiques – és essencial per a preservar el benestar.
El paper de les bactèries de la microbiota intestinal en la prevenció de les al·lèrgies constitueix una nova pista d’investigació molt interessant.
COMPRENDRE ELS MECANISMES DE LA AL·LÈRGIA
Ser al·lèrgic és presentar una hipersensibilitat del sistema immunitari davant d’ un al·lergen (o diferents al·lèrgens, segons el cas). L’organisme, molt més sensible i reactiu als elements del entorn, llança una reacció excessiva davant d’aquests agents externs.
Per a que l’al·lèrgia es desencadeni son necessàries dues condicions: una predisposició genètica de l’individuo i una exposició a la substància al·lergènica. La predisposició genètica o hereditària a desenvolupar una al·lèrgia generalment es diu atòpia.
PROCÉS AL·LÈRGIC: COM ES DESENCADENA
El mecanisme de defensa de l’al·lèrgia es desencadena en dues fases: la sensibilització i la reacció.
La SENSIBILITZACIÓ té lloc quan l’al·lergen entra amb contacte amb el organisme per primer cop. En aquest moment ens “ sensibilitzem” a ell.
Esquemàticament , el cos activa uns glòbuls blancs (anomenats limfòcits TH2) que a la vegada activen als limfòcits B. Els limfòcits B alliberen anticossos, les immunoglobulines E ( igE) que es fixen a certes cèl·lules immunitàries (Mastòcits anomenats Sensibilitzats) situats a la pell i a les mucoses.
La fase de REACCIÓ o DESENCADENAMENT consisteix en l’encontre per segona vegada de l’al·lergen i el sistema immunitari. En aquesta segona exposició els mastòcits alliberen substàncies (histamina i molècules inflamatòries ) que provoquen la majoria de les manifestacions al·lèrgiques .
SÍMPTOMES I SIGNES DE L’ALERGIA
Rinitis, asma al·lèrgica , èczema, conjuntivitis… L’al·lèrgia es pot manifestar de moltes maneres i durant totes les etapes de la vida. Encara que son crucials les etapes de la infància i l’adolescència la rinitis al·lèrgica estacional es desenvolupa generalment en període escolar i pre escolar. En el 80% dels casos, els signes de rinitis al·lèrgica es manifesten durant els 20 primers anys de vida.
L’asma al·lèrgic, per la seva part, afecta especialment als nens tot i que persisteix en molts adults sensibles .
Les al·lèrgies respiratòries estan provocades el contacte amb un al·lergen present en l’entorn exterior (pol·len, gramínies…) o bé interior (pèls dels animals, florit…). Aquestes al·lèrgies es tradueixen generalment en una rinitis al·lèrgica, es a dir, en una inflamació de les vies àrees superiors, que provoca el nas tapat, ulls plorosos, dificultat per respirar, pèrdua d’olfacte o picors al nas o al paladar…
Per a una part molt important de persones la primavera és la estació de l’any més difícil. Apareix la rinitis al·lèrgica estacional, que depèn directament del pol·len dels arbres i les plantes.
Les al·lèrgies cutànies corresponen a una reacció de la pell al seu entorn exterior. Pèls d’animals, plantes, picadures d’insectes, ingesta d’un aliment específic, contacte amb àcars… les fonts d’al·lèrgia son múltiples. L’al·lèrgia cutània pot manifestar-se per picors, vermellors i edemes. Dermatitis atòpica, èczema o urticària son algunes de les manifestacions més corrents.
Les al·lèrgies alimentàries son reaccions anormals de defensa de l’organisme a la ingesta d’un aliment específic. Cremor i inflor dels llavis, picor, erupcions cutànies… els símptomes sovint són lleus però poden arribar a ser molt greus. En aquest cas excloure l’aliment en qüestió és indispensable.
Les causes de l’al·lèrgia son múltiples i es relacionen amb factors medi-ambientals o amb un estil de vida. Però el caràcter genètic de l’al·lèrgia també és important. Si un pare és atòpic, el fill té probabilitats altes de ser-ho també. Si ho son els dos la probabilitat és gairebé del 80%.
QUINA RELACIÓ EXISTEIX ENTRE EL DESEQUILIBRI DE LA MICROBIOTA INTESTINAL I LES REACCIONS AL·LÈRGIQUES?
Els desequilibris de la microbiota intestinal també anomenats “disbiosis”, s’han implicat en la disfunció associada a les al·lèrgies. Aquestes disfuncions tindrien relació amb modificacions amb la implantació de les bactèries intestinals en la primera infància, etapa cabdal per la seva implicació en el desenvolupament del sistema immunitari.
S’ha demostrat en nombrosos estudis que la microbiota intestinal dels nens atòpics és menys rica en Bifidobacterium que els nens que no ho son. També hi ha estudis que demostren la relació evident entre un augment del risc de dermatitis atòpica , rinitis al·lèrgica i asma amb l’administració d’antibiòtics en edats primerenques.
Aquesta relació intensa entre microbiota intestinal i al·lèrgia suggereix que una modulació de la microbiota intestinal amb una aportació específica de probiòtics, podria contribuir a prevenir-la.
COM LLUITAR AMB LES AL·LÈRGIES?
Davant de les al·lèrgies, podem posar en marxa nombroses accions.
Per tractar les al·lèrgies respiratòries hi ha tres accions possibles.
- L’exclusió al·lergènica, que consisteix en reduir el risc de contacte amb els al·lèrgens, sobretot adaptant l’entorn i l’estil de vida (mobiliari adequat, allunyament d’animals…).
- Els tractaments simptomàtics pretenen suavitzar els signes de les reacció al·lèrgica, per combatre millor les crisis.
- Finalment la immunoteràpia al·lergènica és el únic tractament que pot modificar el curs dels trastorn al·lèrgic. També rep el nom de “INSENSIBLITZACIO“. Cal dir però, que aquest tractament és força car i molest.
El paper que juguen els nutrients i la mateixa alimentació sobre les al·lèrgies s’estudia cada cop més. L’objectiu és reforçar la immunitat per lluitar contra l’al·lèrgia. Sobretot influint en la composició de la microbiota intestinal.
Els probiòtics son fonamentals en el restabliment de les propietats i equilibri de la microbiota intestinal. Cada cepa probiòtica posseeix uns efectes propis en especial a tot allò que es refereix a la capacitat d’induir i mantenir la tolerància als al·lèrgens. Per això es important seleccionar una barreja adequada de cepes probiòtiques a partir de la base de les propietats especifiques.