Homeopatia

Incideix en la tendència natural del cos a curar-se per ell mateix.

Què és l’homeopatia

L’homeopatia és un sistema de curació científic i efectiu que incideix en la tendència natural del cos a curar-se per ell mateix.

 

És una medicina reactiva: per tan, estimula la capacitat de reacció de l’individu davant la malaltia, restablint l’equilibri biològic pertorbat.

 

La homeopatia es basa en el concepte d’unitat de l’ésser humà. Aquest és alguna cosa més que un conjunt de parts constituents. Existeix una força o energia vital que coordina tots els òrgans perquè funcionin de manera harmònica.

Per tan, l’homeopatia no pretén curar l’òrgan o element que no funciona be sinó equilibrar l’ésser viu en la seva totalitat i equilibrar per tant, aquesta força vital que es troba alterada.

 

Aquest desequilibri es manifesta amb els símptomes, que constitueixen la manifestació de la malaltia i que cada persona expressa segons les seves pròpies característiques genètiques, bioquímiques, culturals… Els símptomes són la manifestació visible d’aquesta pèrdua d’ordre i harmonia intern.

separador

Com s’administra l’homeopatia

L’homeopatia és una teràpia en la qual s’administra al malalt una dosi molt petita (infinitesimal) d’una substància que, administrada en dosis més grans (ponderals) a individus sans, els provoca símptomes semblants als del malalt que tractem. És aquesta similitud existent entre els símptomes del malalt i les que provoca la substància en qüestió quan s’experimenta en persones sanes la que capacita el remei homeopàtic per ser curatiu.

separador

D’on prové l’homeopatia

A vegades s’identifica la homeopatia amb la Fitoterapia, perquè molts dels seus medicaments tenen origen vegetal. Però la veritat és que no està restringida en aquest aspecte perquè pot utilitzar elements d’origen animal i mineral.

 

Així doncs, després d’obtenir les tintures mare a partir dels materials d’origen, aquestes es sotmeten a una sèrie de dilucions i dinamitzacions (agitacions) successives, de manera que el producte final molts cops està mancat de molècules i actua terapèuticament no per la presència de molècules residuals sinó per la informació “específica” que contenen. La “petjada” de la substància d’origen queda registrada a l’aigua gràcies als canvis físicoquímics que es produeixen en aquesta durant les fases de dilució, dinamització.  En algunes circumstàncies l’aigua és capaç de rebre i emmagatzemar informació sobre les substàncies que han tingut contacte amb ella i transmetre aquesta informació a biosistemes presensiblitzats.

 

Per tant la distribució de les molècules de l’aigua pot ser fàcilment canviada i variables com camps magnètics i elèctrics poden causar canvis substancials en la distribució de les nano regions i, per tan, de l’estructura i les propietats de l’aigua. La farmacologia molecular no és capaç de donar encara una explicació de com funcionen aquestes altes dilucions homeopàtiques .

separador

Té validesa científica l’homeopatia?

Investigadors de tot el món procedents de diferents disciplines estan demostrant la validesa científica de la homeopatia per aconseguir el seu reconeixement públic i polític Encara que s’ha constatat els seus evidents efectes farmacològics, biològics i terapèutics, encara no s’ha esbrinat amb exactitud el seu mecanisme d’acció. És possible que les investigacions en el camp de la Física quàntica, la Nanotecnologia i la Psico-Neuro-Endocrino-inmunologia aportin evidencies científiques que permetin, en un futur no molt llunyà, comprendre el seu subtil mecanisme d’acció.